Llots de depuradora
Els llots de depuradora es generen durant la depuració de les aigües residuals. En aquesta guia t’explicam què són, com es tracten i per què la seva valorització pot ajudar a reduir residus i a aprofitar millor la matèria orgànica.
Què has de saber
Els llots de depuradora són residus produïts a les estacions depuradores d’aigües residuals, també anomenades EDAR. Estan composts majoritàriament per aigua, normalment en més d’un 95%, i per matèria sòlida.
Aquests llots tenen interès agronòmic perquè contenen matèria orgànica, nitrogen, fòsfor, potassi, calci, magnesi i altres nutrients necessaris per al creixement vegetal. Tanmateix, també poden contenir substàncies contaminants, com ara metalls pesants, microorganismes patògens i contaminants orgànics.
Com es tracten
Una vegada generats, els llots de depuradora se sotmeten a tractaments físics, químics o biològics per reduir-ne el contingut d’aigua i de patògens i per estabilitzar la matèria orgànica. Entre els tractaments que recull el portal hi ha el compostatge i la biometanització.
El compostatge consisteix en la descomposició controlada de la matèria orgànica en presència d’oxigen i dona com a resultat compost, que es pot aplicar com a adob en sòls agrícoles. La biometanització o digestió anaeròbia es fa en absència d’oxigen i produeix metà, que es pot utilitzar per generar energia, a més d’un digestat que després es destina al compostatge.
Per què és important valoritzar-los
La valorització dels llots de depuradora evita la seva incineració i el seu dipòsit en abocador. A més, permet aprofitar el seu contingut en matèria orgànica i nutrients dins usos agraris, sempre que es compleixin els requisits de control i qualitat establerts.
La infografia representaria un flux continu del cicle de l'aigua i la transformació dels fangs, començant amb la captació de l'aigua il·lustrada mitjançant un embassament, seguida de la potabilització en una planta, l'ús domèstic i industrial representat amb icones com dutxa o rentadora, i la depuració posterior en una estació de tractament. A partir d'aquí, l'aigua depurada es dirigeix cap a l'abocament en rius o la seva regeneració per a reg en jardins, mentre que els llots generats a la depuració se separen i passen per etapes de tractament i assecat representades com a acumulacions de fang. Posteriorment, els fangs segueixen dues rutes: el compostatge, il·lustrat amb munts de matèria orgànica que finalment s'apliquen a sòls agrícoles, i la biometanització en un dipòsit tancat amb indicació de metà, que produeix gas per a generació d'energia en una planta energètica i un digestat que torna al procés de compostatge, tancant el cicle d'aprofitament de materials i energia.
Marc normatiu
El Reial decret 1310/1990, de 29 d’octubre, regula la utilització de llots de depuració en el sector agrari. També s’indica que les concentracions màximes de metalls pesants es defineixen a l’annex IV del Reial decret 1051/2022, de 27 de desembre, pel qual s’estableixen normes per a la nutrició sostenible en els sòls agraris.
