Material sanitari
Els residus sanitaris es generen durant l’activitat assistencial a centres sanitaris i veterinaris. En aquesta guia t’explicam com es classifiquen, quins riscs poden presentar i per què la seva gestió correcta és important per a la salut pública i el medi ambient.
Què has de saber
Els residus sanitaris inclouen residus de naturalesa diferent generats a centres sanitaris i veterinaris. La seva correcta gestió és fonamental per evitar impactes negatius sobre el medi ambient i per protegir la salut pública.
Els i les professionals han de classificar adequadament aquests residus segons el seu nivell de risc dins els centres sanitaris. Aquesta classificació determina com s’han de manipular, emmagatzemar, transportar i tractar.
Com es classifiquen
A les Islas Baleares, el Decret 136/1996, de 5 de juliol, d’ordenació de la gestió dels residus sanitaris a la comunitat autònoma, classifica aquests residus en tres grups segons el seu nivell de risc: grup I, grup II i grup III.
Els residus del grup I són assimilables als residus municipals i es gestionen com els residus generats a les llars. Els residus del grup II es generen durant l’activitat sanitària i no comporten riscs per a la salut humana ni per al medi ambient, encara que estan subjectes a procediments específics dins els centres.
Els residus del grup III poden representar un risc per a la salut pública, el medi ambient o els i les professionals. Per això, requereixen mesures especials de gestió en la seva manipulació, recollida, emmagatzematge, transport, tractament i eliminació.
Com es gestionen
Dels tres grups de residus sanitaris, només els residus del grup I es poden reciclar. Els residus dels grups II i III es destinen generalment a la incineració.
A exemples del grup II materials de cura i roba d’un sol ús. En el grup III s’hi inclouen, entre d’altres, material infecciós, material punxant i medicaments.
En l’àmbit domèstic
A les llars no s’aplica aquesta mateixa classificació, però també és important gestionar correctament els residus sanitaris. El material de cura que no sigui infecciós es pot dipositar al contenidor de rebuig.
Tanmateix, les agulles i altres residus punxants o tallants no s’han de tirar en aquest contenidor. Aquests residus s’han de gestionar a través dels centres sanitaris.
Per què és important reduir-los
Una part important dels residus sanitaris no es pot evitar. Tot i així, convé substituir els productes d’un sol ús per altres opcions sempre que sigui possible i estudiar formes de valoritzar certs tipus de materials sanitaris.
La infografia representaria un hospital com a element central del qual parteixen tres fluxos diferenciats de residus, cadascun identificat amb una icona i un color o símbol propi. Des de l'hospital surt un primer flux corresponent als residus del grup I, assimilables a residus domèstics, representat amb un conjunt de cinc contenidors de recollida separada de colors marró, groc, verd, blau i gris. Un segon flux mostra els residus del grup II, residus sanitaris sense risc, il·lustrats amb icones de gases i benes que s'adrecen visualment cap a una planta d'incineració de residus. El tercer flux correspon als residus del grup III, residus sanitaris que comporten riscos, simbolitzats mitjançant xeringa i envasos de medicaments, que també es connecten gràficament amb una planta d'incineració. La composició visual mostra així la classificació segons el risc i la destinació final de cada tipus de residu dins del cicle de gestió.
Marc normatiu
A les Islas Baleares, la referència citada en el contingut base és el Decret 136/1996, de 5 de juliol, d’ordenació de la gestió dels residus sanitaris a la comunitat autònoma de les Islas Baleares. Aquesta norma estableix la classificació dels residus sanitaris en tres grups segons el seu nivell de risc.
Preguntes freqüents
